NEDA, NEDA...

NEDA, NEDA...!


Neda, neda, oblida-ho tot,
ja queda poc de temps.


Un jorn, hi vas ser com
el rocam:
estàtica, ben ferma,
i, com l’aigua, surant
per sobre teu,
a totes les coses
les deixaves relliscar.


Neda, neda, n’eres feta
d’aigua i, de salobre,
d’escuma i, d’esperança;
dilueix-te a poc a poc,
descobreix de nou
els secrets dels vitralls i,
no deixis reflectir
per sobre d’ells,
als qui s'enjogassen
amb l’esbarjo de les
mutacions.


Les caràtules i,
els postissos,
en tocar les aigües
s’esborronen
i, mostren a tothom
qui n’hi ha
al darrere de les
disfresses.


Neda, neda, capbussa’t,
arreplega els anells 
de coral i, pacta amb l
’oceà de donar a conèixer 
els enigmes de la Terra i, 
dels seus habitants.




Sí es donés el cas, 
converteix-te
en sirena musical i, 
a les nits quan tothom 
hi sigui endormiscat,
murmura’ls melodies 
que els  hi faci esparpillar 
dedins d’ells les veritats 
soterrades ben al fons
dels seus cors encapsulats.





Neda, neda i no tinguis
por d’anar arrencant
totes les màscares,
una rere l’altra,
per a posar-ne al descobert
on són les enganyifes què
a la humanitat no la deixen
pas avançar.





Adela Payá i Prats
              😈