RÈMORES D’OBSCENITATS...

RÈMORES
D’OBSCENITATS...!




Amb dits engabiats arrapa
pells de metall, cap escorrim
de sang n’és regalimat;
clams en benefici de la pròpia
esclavitud, d’anar gaudint
dels ropatges del tancament.


Rostres esbiaixats al darrere
dels seus barrots,
llanguits i, esporuguits,
per no atrevir-se’n
a eixir de dintre de les 
seves garjoles..


Cossos esblaimats,
tan escadussers
dels rajolins solars,
dels espurneigs lunars i,
dels estels titil·lants,
que maldestrament,
han confós
la vida per un esbargiment
de mort.


Estenen els seus actes
d’esterilitat a qualsevulla essència vital,
i, plàcidament, les volen 
ofrenar d’impotències malgirbades.


Amb paraules mig ofegades i,
hàbits de confinats, accepten
de bon grat el seu aïllament
a l’empresonament de les seves ànimes..


A tot hi diuen que <si>,
per tal de florir per sempre
entre corol.les embrutides,
i, allò que a tothom pogués
beneficiar-lo d’autenticitats,
ho contradiuen amb un <no>
de totalitarisme.


Són els fàmuls dels qui tot ho
emmenen i, que tostemps han
anat en contra dels humans.


Són aquells, tal vegada, molt
antics, qui atempten contra
la creació.

La d’ells, n’és plena de foscam.
S’hi plauen d’ensutzeir
amb els colors grisencs i,
emmascarats,
les espurnes lluents
de les lluminàries, aleshores,
el seu neguit més primordial
s’hi afana per voler extinguir-les.


Amb cabells embullats, li’n
lleva la pols a la seva estança
de ratlles negres, i ara, trasmudat
per un aucell sanguinari,
voleteja escampant ous de
temences.


Al cel li arrenca els seus tatuatges
de ceruli i, l’esculpeix una llacuna espessida amb vetes de quitrà i, de turmalines aombrades.


La sessió acomença...!
Amagueu-se'n...!
Ja en tenen al cap uns altres
embolics per a dilapidar-nos-en.







Adela Payá i Prats
           🛠