ESTAT ORIGINAL...

BERNHARD HEISIG
 (1925-2011 )


                                 

ESTAT ORIGINAL...!


De vestit foradat i peus
sense sandàlies,
arrossega entre fils trenats,
les boles màgiques de
cristall, què
una fada del bosc,
li’n va regalimar.


Ella, una captaire a qui
tothom la defugeix.


Un rostre amb protuberàncies
sobreeixint, es reflecteix
de dintre dels vitralls,
riu, complaent,
pensant què d’aquesta mena
esparverarà als qui el
contemplen.


Ha quedat atrapat entre un món
encapsulat, per demanar un desigquè atemptava contra tots.


Ara vol sortir-se’n i, li demana
a la vagabunda que l’alliberi.


Ella li’n diu que no depèn pas
d’ella, què n’haurà de trobar
per ell mateix, la manera de
fer-ho.


En ploriquejar com un nen, tot
penedint-se del mal atorgat
al seu proïsme, de cop i volta,
s’hi ha vist reflectit a les aigües
dolces d’un rierol, però no
com a humà, sinó com una
bèl.lüa envellida,
prenent el Sol a vora
de les seves rieres,
i, no sap com retornar a la
seva forma d’humà.


La dona des de ben lluny
el felicita i, li esmenta que ha
adoptat la seva imatge de
veritat....Les boles màgiques
mai no en menteixen...I, sí abans en tenia el poder de la
transmutació,
des d’aquest moment,
ja pel sol fet, d’haver-ne
contactat amb la màgia,
ja romandrà com
el què tostemps hi va ser
i, serà.




A la Terra ja no l’escauen
més engalipades...!





Adela Payá i Prats
               🎺