BOMBETA DE LLUM...

PINTOR: STEVEN DALUZ



                                          

BOMBETA DE LLUM...!



Perquè tot ho vull saber
tu, has vingut a la meva
existència...!


N’hi ha la vida, n’hi ha l’amor,
també els camins turbulents,
enrunats pels pedregams i, 
pels esbaldrecs llaurats a la terra,
on de tant en tant, s’hi cauen
uns quants.


N’hi ha les paraules dolces i,
tendres, que modelen travessies paradisíaques,
i, aquells senderols, on els paranys
i, les tanques, retenen a un munt
de persones confoses.



Entitats desconegudes, fent-se
passar per bones, emprenen vocables celestials, però que en el fons anhelen per ser els mateixos inventors de les emboscades...I, així ho instauren.


Al davant d’una plètora sanguinària,
tu, vas decidir no néixer, on ara jo m’estic i, de mica en mica, t’arrauleixis a recer meu, per a explicar-me el que tan obcecadament pregunto
una vegada rere l’altra.


Som família em dius, però no recordo qui eres i, et faig costat, però amb el meu cos tremolós....En obrir els ulls
a la matinada, enllà t’hi trobo
acaronant-me els pòmuls...
Sempre t’acomiades dient-me :


“ Que mai no hi vaig estar a soles “


“ No tinguis ànsia per voler-ho
desvetllar tot, ...Cada nit i cada
matinada, hi seré amb tu, per
a donar-li llum a cada misteri,
delerós per revelar-se al teu davant..”



Com boirina blanquinosa entre
escletxes de fusta corbada,
t’hi esvaeixis i, en fer-se de nit
ja t’espero tota neguitosa....!


De quina cosa parlarem
en caure el vespre...?








Adela Payá i Prats
              🤗