HI VOL IMITAR A L’AU: TURCA

  AUCELL: LA TURCA


                                     
HI VOL IMITAR
A L’AU: TURCA...!

Rostre de pau contreta,
què reprimeix els seus
voleteigs, entremig
de les airines.


Gargamella de portes
tancades, que res no
hi vol pronunciar avui,
amb un broc ben afermat,
els murmuris hi acampen
ben plaguts, a la seva
conveniència.


De tant en tant,
hi entona alguns
refilets cantívols,
quan ja ningú no els
pot escoltar.



Ulls canviant d’horitzó
a cada segon, on un cos
d’ales emplomallades
i, encolades, no s’atreveix
a iniciar el seu primer vol.


Cants què es perllonguen
d’avortaments i, de silencis,
per por a ser-ne un aucell;
n’hi ha tendències a voler-ne
imitar a unes altres bestioles.


En fer-ne els primers gambirols
a sobre del terris, amb bec
esfilagarsat, un clot n’és
llaurat, s’amaga a dintre d’ell,
n’ha renunciat als seus èlitres
clapats de bruns i, de grisencs.


Ocell amagadís i fugitiu,
què en aquest moment
en treu el cap per una escletxa,
nodrint-se de cucs.
Només li'n complau viure
com un talp,
excavant més i, més cavernes.


Així, tu, mateix, n’has fet
plagis d’aquests pardals,
sols que ara, t’arrupeixes
al darrere de les vidrieres
ambre i, empal·lidides,
per tal de no ser-ne
entrellucat per ningú.








Adela Payá i Prats
               🐦