COMBATINT
LA MALDAT...!
Com boira gegantina hi vol
restar i, romandre perenne,
sense que ningú no la pugui
esclarir...
Al bell mig dels carrerons,
a tothom enfosqueix i, deleja
per anar confonent els seus
vianants, força neguitosos.
Dilueix les figures i,
els contorns,
i, afegeix trets que no
corresponen als rostres
dels qui, penosament,
s’hi queden per un temps
aturats, sense saber
per on andarejar.
Cames i braços paralitzats,
com estàtues ben palplantades
han enllumenat els passadissos,
escopint feixos de lluminàries
des del fons de les seves boques.
La gran ombra de quitrà,
a poc a poc, s’esvaeix i, els
éssers humans fent tots
a l’uníson de fanal,
hem assolit besllumar
cadascun dels
corriols enfosquits.
Som flors de llum i, en obrir
les nostres corol.les, esbargim
les lluernes per tot arreu.
Les llàgrimes què n’hem
escampat, com pedres
cristal·lines,
esparveren les obagues i,
en esguardar els paratges,
tots ells, alhora, hi són de cop,
força enllumenats.
Als impúdics els hem
enxampat,
canviant-se les seves indumentàries
per unes altres de més convincents,
i, de més assequibles,
al davant de cada habitant d’aquest planeta..
Adela Payá i Prats
🕵️♂️
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada