LA FORÇA DE L’AMOR...

    CAMILLA PETROCELLI




                       

LA FORÇA DE L’AMOR...



L’amor, no n'és
que t’estimen...!


L’amor és el que tu sents
a dintre teu, tot allò que
de cop s’esparpilla,
com si algú et punxés
per a murmurar-te

que tu n’ets de ben viu;
què et despertis
dels teus somnis de
cascalls.


És una explosió 

d’emotivitats
que sota l’efecte 

dels baladres
jeien força obnubilades.


És l’emoció per poder
acaronar a un altre ésser;
per poder fer-li'n petons 

dolços al contorn 

dels seus ulls;
aquella empenta 

tendrívola
que fa que hi vulguis
amanyagar-lo
entre els teus dits i,
arronsar-lo
entre els teus braços.


És el goig per acariciar
la seva pell de dalt a baix,
i, fusionar-la amb la teva;
traspassar ponts de guspires
i, eclosionar com estels.



L’amor, és eixe sentiment

que hi pot alterar la teva 

visió del món;
que hi pot fer-te

experimentar
el que abans no n’havies
apercebut.


És una passió què
et desborda, que et fa creure
amb els impossibles,

què t’ompli d’una fortalesa 

que encara que tenint-la, 

creies que no
niava al fons del teu cor.


L’amor, no és
que t’estimen...!


L’amor és posar-li’n
colors a tot allò que relluïa
de dol, de condol, 

d’emmusteït,
i, d’esgrogueït, de resclosit i,
d’empudeït.


És un castell de focs;
un Arc de San Martí;
un cossiol de flors;
serpentines de coloraines;
carrosses musicals;
mans arreplegant-se
entre totes dues,
sabent-se acollides i,
no pas refusades;
és un cant afegit
a les esferes còsmiques;
un avanç de l’Univers;
un pas millorat del
nostre planeta, fins les
dimensions més excelses.


L’amor ho és tot, és el que

a tu et fa vibrar i, 

moure’t com a una espurna titil·lant.



No et detinguis mai...!






Adela Payá i Prats
               ❤