UNA RÀBIA
INCONTROLADA...!
Rellegia poemes que parlaven
de muntanyes que arribaven
fins als cels i, en feien degotejar
pluges sanguinolentes a sobre
de la gleva...
El que no hi esmenten les seves
estrofes, és que un gladiador
amb espases àuries, al damunt
del seu corcer alat, s’endinsava
al fons dels firmaments,
i, amb el seu glavi màgic
i, el seu arc de fletxes platejades, a la seva estimada
la feria de mil maneres diferents.
La seva ràbia voraç, en sentir-se
rebutjat i, abandonat,
menyspreat i, incomprès,
el feia escometre un
caramull de barbàries.
Però el què ell no en sabia, era
què a cada ferida que cisellava
al cos de la dona volguda,
una malaltia novella s’instaurava
a dintre d’ell.. mentre ella,
ressuscitava de totes les seves
nafres.
Aquest lluitador, agitat a sobre
del seu cavall, agonitzava el seu
últim alè, estimbant-s’hi al bell
mig de dos penyals.
Ella, des de les alçades, en veure’l
ben mort, amb túniques de vellut,
arreplega el seu cossatge marmori,
esperant l’arribada de la seva
ànima dolguda.
En junyir-se’n amb mossegades
cristal·lines, una tempesta
es desembossa i, s’allargassa
per dies i mesos...El granis tot
ho encobreix de glaç, i dos esperits
esclafeixen a l’eteri, amb petons
d’estelades...
Adela Payá i Prats
💋
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada