PARLEM DE TRISTESES...

PARLEM DE TRISTESES..!



Sí, hem vist més tristeses,   
n’hi ha tantes, com llàgrimes
s’hi puguin despenjar de
cadascun dels ulls melangiosos.


Per esmentar-ne una:
aquella tarda de setembre,
que tan junts hi vam estar,
pensant que les nostres
estimes s’allargarien per
sempre.


Però hi va ser, un adéu
definitiu, que aleshores
ignorava;
un adéu que s’hi va tenyir
del color de les espigues
daurades;
un adéu descompassat
amb passets de donzell
i, puntelletes de ballarina;
un adéu que no hi va ser
sincer i, que s’hi va proclamar
faedor de les espases
plomisses.


Sí, hem vist més tristeses,   
a la meva, tu, no hi vas assistir,
la vas omplir d’evanescències,
de letargies i, de badalls
avorrits.


El seient el duies
ben enganxat i, des de la
distància amb ullera de llarga
vista, tot ho vas contemplar
sense moure ni el teus dits
menovells.


De llavors ençà, que he
comprès què les pitjors
malenconies, hi són aquelles
que s’omplin de fredor i,
d’indiferències..


Hi són potser,
les més tiràniques i, on al
seu davant, tu, hi vas fer
el cec d'allò més bé...!








Adela Payá i Prats
              😟