UN ESPIOT...

UN ESPIOT...!





Vestit amb els 
cassigalls de les 
incerteses,
imitant els trets
dels benaurats,
no trigarà gaire en arribar
el jorn, on qualsevol,
el podrà esguardar
com el qui, ell, hi és i, 
no pas com el qui pretén 
aparentar.


Cauran les pellofes 
frontereres,
i, unes butllofes, 
brodaran el seu cos;
tot el què representa
s’hi farà evident, 
sense necessitat
d’ocultar cap misteri.


Els seus baguenys 
el delataran;
les veritats, dissoldran 
les seves mentides i, 
aleshores, ni tan sols
s’hi podrà amagar 
al damunt dels
penyals....o ben bé, 
al darrere de les seves 
cares canviants.


Per on trepitgi, n’hi haurà
empremtes i, petjades
de la criatura què tostemps
ha romàs a dintre seu.


Tanmateix, l’únic 
lloc què li restarà, 
en seran els caus 
de la foscor,
o els paratges 
de les claredats.


Vivim uns altres temps, 
on les llums s’han entossudit
per enlluernar-ho tot.
La seva disfressa, gairebé
ja no li'n farà l’ús.
N’és caduca.


S’han fet caure les gramalles 
que a la Terra encerclaven.
Tot sortirà a la llum.
I, eixe, <ens> espirejarà
com, ell, hi és.



Només ha de manifestar
la seva essència camuflada,
i, és clar, que tothom
en clissar-lo, fugirà a cuita-corrents.


Ja no és el temps dels 
fingiments,
això ja s’ha acabat,
així, que no porfidiegis més
per fer-te’n fonedís.


La Lluna, el Sol i, les
estrelles, t’han assenyalat
com espiot de greus esdeveniments.


Ja n’hi ha de nous planetes
per acollir l’esperit de tots
aquells, que deliren per 
propagar les seves perversitats.




La teva nau, hi és a fora,
et conduirà al teu nou destí...!







Adela Payá i Prats