EPÍSTOLES DE CRISTALL...

EPÍSTOLES
DE CRISTALL..!



Li arribaren cartes a dintre
d’ampolles de cristall;
com capità mariner, 
a sobre del seu vaixell 
imaginari,
cadascuna d’elles, les llegeix
per fora del vidre enllorat
i, novament, les entafora 
a dintre del seu flascó..


En arribar a prop de vorera
de mar, les torna a llançar
a sobre de les aigües 
arrissades i, se n’adona
com tristament, una dona les
arreplega, sense ni tan sols
molestar-se en mirar-lo de reüll.


L’home nàutic, de les xarxes
clapejades de visatges,
res no en vol saber,
hi ha menyspreat
aquells missatges amigables,
què al seu cor feia veure, que
ja no el colpien.



Com la mar, tostemps,
volia encobrir-ho tot d’onades
i, d’escumes blanquinoses..


Els secrets i, els enigmes, ja
s’hi estan bé, tots arraulits
al fons de l’oceà...Al seu cor
no el vol delerós, menys encara
obsedit, per aquelles energies
que potser, mai, no el deixarien
viure encalmat.


N’ha decidit no fer lligams
amb les estimes, cerca cossos
per a gaudir-ne del descans i,
de la companyia, però no n’és el
seu delit, comprometre’s amb
les querences de veritat.


El seu refugi són els fils
que li teixien les obagues ben
fosques i, ell, se n’ha
institucionalitzat a conviure
amb les obscuritats.    


Fa cosquerelles a les adormides
tempestes, amb bengales de colors;
clissa al cel, ressaltat de blanc,
mentre el rostre de la seva estimada li anuncia la seva partença a uns altres indrets.


Ja mai més no va visualitzar,
surant per sobre del turquí,
a aquelles fioles de vitrall i,
tant llangorós se sent per haver
deixat esvair-se al seu amor
de veritat, què se’n penedeix
de la seva prepotència, 
havent- ne fet rebuig de les epístoles que hi va rebre.


Al davant de la làpida d’ella,
hi va ser quan aleshores, tot
començava a lamentar-ho
amb una ràbia tal, que a d’ella
la va voler treure’n de dintre
del seu taüt....Però ja no n’era
el temps....Les fulles de les
violetes queien una rere
l’altra, aombrant amb més
vivacitat els baguenys
que en feien guàrdia arran
del seu estimat..






Adela Payá i Prats    
              🏺