ENTRE DOS FOSCAMS...

DUES OMBRES

DUES OMBRES

                                  

ENTRE DOS FOSCAMS...!


A l’entremig de dos foscams,
enllà, en una porció de llum
agarberada, hi puc albirar
a l’home de les paraules
bescanviades.


Un et vull cavalcant a sobre
d’un et detesto;
uns ulls trasplantats per una
arraïmada de més ulls;
un no saber defendre les estimes
i, malbaratar-les al davant
de tothom, fent aleshores
escarni de totes elles.


Una ignorància magistral de
no enaltir tot allò que s’hi
sent a dintre d’un mateix;
un sotragueix de mots
col·lapsant-se els uns contra
els altres.


Un anar encobrint un rostre
amorosit amb caràtules
d’altres efígies, jugant als
daus a dintre dels cubilets,
apostant per quines de totes
elles, hi farà l’esforç
de aixecar-se’n per sobre del
seu escambell.


Entre llampecs de lluminàries
puc entreveure a aquell
qui es diverteix al joc d’anar
amb embuts...Mai no li sentiràs
dir-ne ni una veritat,
les obagues sempre acampen
a recer d’ell,
aconsellant-li les pitjors
trapelleries,
les malvestats més subtils.


En penombra s’ha empolainat
i, per les raconades de la casa
voleteja, d’ací per allà,
a les llums les enfosqueix i,
ara mateix, des del trespol
s’enjogassa en clissar a una
muller enfeinada.


N’ha escollit una soledat
acompanyada;
a la dona, tostemps, la va rebutjar
encara que amb llambregades,
força dubitatiu,
la contempla de mica en mica.






Adela Payá i Prats
              ☘