ETS TU...?
Et miro fixament
als ulls
i, em perdo entre
espirals
irisades i,
cercles concèntrics.
Viatjo a
l’interior dels teus
forats negres i,
blancs,
uns m’engoleixen,
els altres
m’escupen;
rodolo fent
giravolts sense
en cap moment,
detenir-me’n
i, ja volent-ne
contemplar
el teu rostre, no
ho puc fer,
s’ha esvaït, n’és
com una
calitja
difuminant-se
a poc a poc.
Tot tu, un
esborrall, què
amb el pas de les
hores
cada vegada, va
engrandint-se
més i més.
He perdut la teva
faç, el
teu cos, les
teves extremitats,
i, em pregunto,
si potser
encara navego al
fons
de les teves
conques orbitàries.?
Et miro de bat a
bat, i albiro
uns esculls
esquitxats per
les onades
brunes, la mar
enterbolida,
sosté enmig
d’ella, un
caramull d’algues
surant...
El rompent es
trena per
les serps de
calabruix,
i, unes mans
amagadisses:
les teves,
s’empastifen
tot el cos i, el
visatge
amb la llacor
marina.
En concentrar el
meu
esguard d’en front
del
teu retrat,
només en puc
clissar
un cabdell d'enfilalls
emmorenits,
teixint ombres
de sal colrada, a
recer
del teu cos...I,
és clar,
no t’hi puc
contemplar...
Qui ets...?
Ets tu...?
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada