AL BALANCÍ...

MIRABALIS JALAPA
O MIRABAJÀ

                             

AL BALANCÍ...!


Flassades de llençols
lletosos ens arrepleguen
al balancí dels coixins molls,
on al dessota d’una lluna
de pleniluni,
encercolada pels carruatges
dels estels, ens hem acollit
amb cossos isolats.


Ens relatem les nostres
històries del passat;
les riallades en fan retrunys
a sobre dels seients;
els cossiols de les flors
de geranis, ens miren
enrojolades i, dos pètals
del gesmil, acaben de caure
al damunt dels nostres cabells
entortolligats.


Ens hem mirat de fit a fit,
flairant les aromes dolces
de la nit....Un mirabajà,
ens té força seduïts amb les
seves fragàncies nocturnes.


Un mussol a sobre 
d’un branquilló ens udola de 
mica en mica.



En atrevir-nos a apropar els nostres llavis, 
per primera vegada,
una rata pinyada n’ha fet acte
de presència, 
en fa giragonses
al nostre voltant,
i, tots dos, força atordits
ens hem aixecat del 
gronxador d’un sol bot.


Fem esclatar el riure,
sembli ser que tots
els elements de la Natura,
s’hi hagin conjurat per a
que no s’estimem.


Sense acabar la frase uns
llambrots ben molsuts
s’engoleixen els meus llavis
i, el meu cos cargolat entre
els teus braços, avui, m’han
fet sentir com la muller
més volguda del món.









Adela Payá i Prats
              😋