HO FARIES...?
Està bé això d’escriure’n
poemes als amics.
En un temps no molt llunyà,
també nosaltres ho vam ser,
ens vam anomenar tots dos
plegats: “ Amics de l’ànima “
Ho recordes....?
És cert que aleshores ningú
no et deia res, ni tan sols
et feien cas.
Vaig ser la primera
què es va fixar amb tu,
quan res no hi representaves
per ningú, com Maria
Fernanda, la primera
amant de Picasso, què se’l
va estimar quan aleshores
no n’era ni reconegut
com a pintor.
Quan vas començar a tenir-ne
caires de remembrances,
va ser, quan mig eclipsat
per les bonances dels altres,
em vas tancar les claraboies,
per a mai més voler-ne saber
cap cosa meva.
Ja veus on han anat a parar
els teus epítets de l’amistat...!
Amics de l’ànima per a
magolar-nos en enemics
per tostemps...!
Tantes traiduries, tanta
mala fe, tantes estocades,
tants paranys i, tantes
embranzides.
Et proposo un poema per
a la teva enemiga: jo
Potser et doni vergonya
i, no el sabràs exposar
a sobre del paper..
Almenys, intenta-ho...!
Imagina que sóc aquella
fenedura oberta al terris
i, què per a que hi facin
relluc els nostres vincles,
has d’inaugurar el que ja
hi vam pactar en un passat
endarrerit.
Ho faries ...?
Adela Payá i Prats
🌾
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada