FLOR DE CRISTALL
FLORS... DE PLORS...!
Flors indefinides
del color dels plors,
empolainen tot el meu
cos de vitrall
a les nits insomnes
d’un estiu xafogós.
El cel entelat de núvols
trencadissos,
s’hi nega a escampar
degotalls d’aigües
incolores, retingudes
a l’avern;
aleshores, ja s’hi fan
declaracions anònimes
de què algú ens contamina
els airecels amb devessalls
d’esteles químiques.
Vull llevar-me’n l’abrigall
de les escorces
de tarquim, que recobreix
el meu cos de guspires i,
poder enlairar-me per on
els desapareguts llueixen
d’espurnes llumeneres.
El cansanci de la llacor
amuntegada a sobre meu,
ja em fa una mica de nosa
i, volgués raspallar-me-la
fins a poder entrellucar
aquelles petalines cristal·lines.
Ja sento molt de fàstic
per viure com un monyicot
què es balandreja d’un lloc
a l’altre, impulsat pels
fils invisibles,
què misteriosament,
s’hi belluguen des
d’uns altres paratges.
Deixeu-me a dintre de la
capsa de les nines,
sense corda i, sense alè,
no vull ser-ne la joguina
de ningú i, menys encara,
un objecte sotmès
a control remot,
del qual, uns desarrapats
ja en fan del seu ús,
el seu propi benefici..
Flors indefinides
del color dels plors,
empolainen tot el meu
cos de vitrall,
a les nits insomnes
d’un estiu xafogós.
He volgut viure en varietats
de formes diferents, com ho
fan les papallones..
A cada mort, una nova vida
de dies comptats,
un nou abillament,
fins que hi arribés el moment
de dir-ne prou i,
romandre asseguda
a sobre dels espadats
còsmics, a l’espera
de què els més savis,
tot m’ho vulguin explicar.
Amb devoció contemplativa,
n’he decidit no rodolar més
a la sínia dels sofriments.
Això ja s’ha acabat...!
No n’hi ha aprenentatge
amb el patiment,
no em cansaré de repetir-ho
tantes vegades com calgui.
N'estem instal·lats als regnes
de les foscúries, on els diantres
acampen per tot arreu.
N’estic enfartida de tantes
mentides i, no obstant això,
hem de saber que tota
enganyifa, hi amaga una
veritat empresonada.
Adela Payá i Prats
🐞
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada