AUCELL ESTAVELLAT...

THE PLEIADES BY ELIHU VEDDER ( 1836-1923 )





                                

AUCELL
ESTAVELLAT...!



N’he recollit les ales trencades
d’una criatura què de retop,
hi anava d’un lloc a l’altre.


S’arronsava entre cossos
d’ombres i, a sobre de pells
endolcides, relliscava fins
a caure de nou
a les fondalades del terregall.


Una i altra vegada,
s’estavellava
contra les llambordes;
de còrpora ensangonada i,
d’èlitres trencats,
amb ulls encimbellats
fins els estels,
aclucava les seves
parpelles, de mica en mica.


El seu cor amb batecs
accelerats, m’alertaven
del seu proper decés,
i, en acaronar-li'n les seves
plomes enfosquides
amb delicadesa,
un càntic escrebantat
ha rellucat des del fons
del seu broc,
abans d’alenar el seu
últim sospir.



A dintre d’una capsa florejada
he acomodat al fràgil aucell,
i, al dessota d’uns esplendorosos
roures, n’he excavat un enclotat,
on ara mateix dóna vida etèria
a una sospira fatigada,
d’anar explorant encelats
força encapsulats.


Adés, una de les Plèiades:
Alcíone, ha vingut a recollir-ne
les esberles de fugacitat,
d’aquesta au, obcecada en
aprofundir-se enmig
dels firmaments,
des d’on s'hi despenja com
garlanda flonja,
imitant els onatges tel·lúrics.






Adela Payá i Prats
               🐥