UNA NINA
ESGALABRADA...
Com nina de
trencaclosques
hi vaig quedar...!
Aquelles paraules
cruels,
com a punyals
esfilagarsats,
em varen
esquarterar.
Aleshores, res no
podia
comprendre...!
Li’n vas fer cops
de peus
a les nostres
amorositats,
ja no hi érem res
per tu;
tot escarxofat a
sobre
del teu divan,
reies que reies,
mentre jo plorava
amb
molt de
desconsol.
Els meus ulls
malalts
de melangies,
esculpiren
flors
llangoroses,
mentre tu jugaves
a esbargir-te’n
al dessota
dels
blatdemorars.
Quin guirigall hi
vaig
instal·lar a
dintre meu;
totes les
solfejades hi vaig
cantussejar;
tots els crits hi
vaig entonar
amb veus
esmolades;
cadascun dels
meus sanglots
te’ls hi vaig
dedicar.
Quin estrèpit de
cristalls
vaig fer
estavellar
a dintre del meu
cor.
Em vas escopir
trossets
d’estimes a sobre
del meu
vestit, tot ell,
hi va quedar
esquitxat d’allò,
que a tu
et sobrava i, que
ja no volies.
De llavors ençà,
que pregonaves
als quatre vents,
el meu assetjament,
quan tanmateix,
tu, em deies
a les nits, un
munt de vegades,
quant què m’estimaves.
Havies dotat a
aquell amor nostre
d’atributs que no
corresponien;
t’havies
convertit en home
carronyer, mentre
encara
jo n’era una nina
de trencaclosques
que no havia
après a recompondre’s.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada