DESLLEIALTAT ...

                




DESLLEIALTAT...!





Veritats distorsionades
fins a lluir de contrarietats.
La pau, un pua de guitarra
fent sonar cordes desafinades.


La pompositat, arrecerada
en cercles de paraules, que
cap cosa no hi volen significar,
excepte que senyalitzen
les evidències amagadisses
d’aquells que deliren per ser-ne
muntats a sobre dels cimalls
més excel·lits.  


Cartells amb mots tediosos,
cadenats d’enganyifes
arreplegant-s’hi de les mans,
constatant el que no n’hi ha,
el que no n’és d’encertat.


Perruquins adobant caps
allisats de calvícies,
ocultant pells de nounats;
vergonyes d’aquells que
sentint-se al descobert
tot ho volen enforinyar.


Recordatoris d’esqueles
mortuòries;
coves excavades als rocams
enmig dels deserts;
grums de dunes polvoritzades
recorrent espais amb ales
de polsim.


Sangoneres d’estiu,
sangoneres d'hivern,
camuflant-se a tothora;
estripadors amb pellisses
de xais arrabassant
tot allò que hi respira vida.


Atracadors de sentiments
ornamentant tendreses per
obscenitats;
cors de ferum amb flaire
de resclosit,
què amb la seva presència
agostegen qualsevol guspira.


Engalipades exposades al davant de tothom i, que ningú per tal de lluir-se, és incapaç de voler-les reconèixer.


Un món de gargots que han
pactat tots plegats, gravar- se'n
a les cobertes dels llibres.


L’amor vol ser-ne viscut,
no pas exposat,
no cerca aplaudiments,
ni exposicions, 
ni prestatgeries de vitrall;
gaudeix de les intimitats,
de les complicitats,
dels silencis, dels vocables
a duet i, dels paratges recòndits;
no n’hi ha lloc per a les llengües
sacrílegues ni per a les
llambregades alienes.


No hi vulgueu adulterar el què
al Cosmos el fa evolucionar
amb actes d’altruisme i, de puresa.


Sigueu deslleials, però aneu-se’n
al vostre planeta de cartó pedra,
instaureu el desamor a tothora,
però ja ha arribat l’hora per a
que deixeu de contaminar-nos-en.










Adela Payá i Prats
              🌺