Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dijous, 10 d’agost del 2017

SOMNIS A LA MATINADA....



EL SALT DE LA GRANOTA




                               

SOMNIS A LA
MATINADA....!




Als somnis d’aquesta nit,
n’érem asseguts
al voltant d’una
taula ben rodona;
em miraves fixament
als ulls:
són verds i marrons,
em deies,
tots alhora, exhibeixin
els colors de la Mare Terra,
i, gairebé no s’hi nota
el què has patit amb ells.


Et responia:


De tant de mirar-me, tu, en
el passat, les teves obagues
cremaren jardins florits,
però unes mans amorosides
em retornaren de nou
la llum encegada.


Ara mateix amb graneres
de filaments punxeruts,
raspallo els teus baguenys
fins a deslliurar-me’n
de cadascuna de les teves
ombres, per tal que no
hi facis malbé a una
altra criatura.


El risc d’entaular converses
amb <ens> dirigits per
uns emboirats, ens hi pot dur
a introduir-nos als bassiols
enterbolits, d’on ningú no hi pot
esperar cap benaurança.


Als somnis d’aquesta nit
em feies un munt de preguntes,
i, somrient te he dit:
què et posessis aquells pantalons
curts amb volants i, aquella
camisa transparent on poder
mostrar el teu pitram sense pèls;
eixe barret de palla
amb flors incrustades;
què et pintessis els llavis
amb suc de maduixes i,
pètals de violetes;
què dansessis fins que
et cansessis;
potser així,
poguessis oblidar totes les
teves bogeries i, fer-ne realitat
les teves fantasies eclipsades.



Ja no cal que hi pensis
tant amb mi, ni que afermis
a boca plena que hi sóc
massa per tu;
honorables excuses dels qui
s'hi dirigeixen al fons
de les esplugues.


Gaudeix de les teves 

excentricitats,
abans què els cucs de l’abisme
hi vulguin, altrament,
niar a dintre dels teus budells.


I, no voldràs deixar d’acomplir
eixes fabulacions teves;
d’anomenar vassalls,
a tots aquells que s’hi fan batejar
amb els apel·latius d’amics.


Quan jo marxi d'aquest planeta,
fes el salt de la granota,
i, amb un poc de sort, potser,
t’hi puguis lliurar de les boques
verinoses que s’hi adeliten d’anar
treient les seves llengües bífides;
els escurçons, no distingeixen
a l’hora de nodrir els seus estómacs quan estan força afamegats.






Adela Payá i Prats
              🐍





                               




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada