UN SER ATRAPAT...

WWW.PINTEREST.COM

UN SER ATRAPAT...!



El nostre camí
eixorc de paraules,
sucumbides al fons
de les gargamelles,
dels qui han optat
pels silencis, on
han fet rebrollar
de dintre meu
senderols d’empedrats.


A sobre de cada pedra,
unes úrpies atàviques
amb dits de cisells,
han esculpit
uns versos què s’hi
conjuguen al llarg de les
veredes;
en completar el jeroglífic,
hi podràs trobar les respostes
de les boques de foc acallades.


Uns peus imitadors, deleren
per esborrallar els mots inscrits,
i, encara que mil vegades,
els còdols n’han segut llançats
al fons de les barrancades,
a les nits, tornen de nou, al seu
indret prefixat, per a que, tu,
un jorn a l’atzar, hi puguis
llegir tot allò què els macolins
et volen dir només a tu.


Potser no trobis mai aquests
missatges calcaris, o que no
ronseges per aquests paratges,
però aquell nen de roig, què un
jorn s’hi passejava per un poema teu, s’ha presentat al davant de l’eteri per a convertir-se 
en el teu guardià
a les troballes pètries.


D’una mà d’infant, hi seràs
arreplegat en somnis incandescents;
un cap de dofí, enmig de la mar
t’empentarà fins que hi
arribis al paratge anomenat,
i, enllà, aniràs alçant cadascun
dels codolells, on a frec de les teves
grapes, et desvetllaran
aquells vocables que tu tan
obstinadament, 
hi vas encarcerar a dintre
del teu esperit.


Aleshores, ploraràs plomes
d’ocells enrajolades en 
gàbies de metall i,
te n’adonaràs d’aquelles
erupcions volcàniques,
què com llengües de lava,
hi van anar ferint cruelment,
a la teva ànima espaordida.




Alliberat del pes del foscam,
dels barrots de les garjoles,
dels pensaments obsessius,
i, de les argolles que et tenien
ben aferrissat,
un renaixement d’home nou
et farà clissar el món amb unes
altres llambregades.
Tanmateix, ho reconeguis, 
tota la llacor que arrosseguis 
s’hi desprendrà
per sobre del teu ésser de neulines.






Adela Payá i Prats
              🍂