EL MUSO CONCO...

WILFREDO LAN
( 1902-1982 )


                          

EL MUSO CONCO...!



El Muso Conco, se’n riu de tot,
balla mig despullat, al davant
de tothom...
S’ha ornamentat amb polseres 
des de les quals
s’hi despengen: esquelets,
calaveres i, cors esquarterats
per la meitat.


Belluga les seves natges de
dreta a esquerra i,
amb faldilla de
flocalls, ens mostra els seus
calçotets de color ataronjats.


De pitram ben nu, i rasurat,
s’hi contorneja com baldufa
inesgotable, ...A sobre del seu
cap, llueix de plomatges
virolats, que mou amb precisió;
en detenir-se de sobte,
agafa un poemeta i, el llegeix
amb veu d’espinguet i, figura
ampul·losa....Hi fa un sospir,
i, comença de nou la seva dansa.


El Muso Conco, n’ha servit
d’inspiració a les granotes,
que ara mateix intenten fer
gambirols amb sacseigs d’anques;
també, als cargols, que de tant
en tant, s’hi lleven la seva closca
mostrant-nos tota la seva molla;
els estruços, s’hi arrenquen les
seves plomes, per a fer-li’n
regals al giròvag i, una colobra
força asprívola, des d’un cistell
cantaire, se n’ha escapolit,
per a esllavissar-se'n a sobre
del cos empolsegat i, blanquinós
del recitador.


Avui, el Muso Conco,
n'ha desconcertat a un grapat
de bestioles a la Natura.


I, una au de rapinya, davalla
com bòlid esperitat des del cel, afua el seu bec, per tal
d’assaborir a l’home fet
de talc i, de quincalles
trontolladisses...En topar-se
amb ell, un rostre espicassat
li n'ha esculpit.



Al saló de la Natura
tothom aplaudeix...!







Adela Payá i Prats
               👏