PARLANT-ME DE TU...RAIMON
MATINADA
AMB TU...
Llençols de
matinada
han quedat
desplegats
en arribar les
primeres
piuladisses dels
aucells,
i, sense que me
n’adonés tu
te n’havies
escapolit
amb les calitges xafogoses.
Una epístola al
dessota
del coixí esponjós
jeu una mica corrugada,
on un poema
amorosit
s’hi aboca entre
les seves
sanefes de
ganxet;
em parles de nous
destins
i, de refer un
altre viatge
tots dos plegats.
Al cobertor de
flors
de nenúfars,
li n’has afegit
uns llavis rojos
sobreeixint enmig
dels seus
pètals, .....Delicadament
m’he atrevit a
acaronar-los
i, en fer-ho, he
sentit la teva
presència al meu
darrere...
Encara que no hi
eres,
he pogut advertir
les teves
riallades, ....Un
tros de l’espai
d’aquella alcova,
desprenia
centelleigs
llumeners
i, en voler-te
abraçar
tot el teu cos,
te n’has fet
present al meu
davant.
Gràcies per no
haver-hi marxat
i, per fer-me
sentir que hi sóc
important a la
teva vida
etèria...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada