COR DE NAFTALINA...

COR DE NAFTALINA...!


Les nostres mans,
totes quatre, 
dolçament arreplegades.


Amb el pas dels dies,
anaven deslligant-s’hi
de mica en mica i,
entremig d’elles,
uns filaments esgrogueïts
s’hi escolaven maldestrament.


Uns peus feixucs, s’hi negaven
a encaminar-se’n pels senderols
que ens haurien conduït a
estimar-nos de debò.


Amb una forta batzegada,
dos éssers enamoradissos,
s’arrencaven els cossos,
els desunien,
els desarrelaven,
i, en eixe procés de separació,
un, d’ells, s’excel·lia de goig,
l’altre, sucumbia d’enyor.


Les nostres llambregades:
corriols d’estels, que hi varen
crear una nova constel·lació,
en duia la suma dels nostres
noms, i, en allunyar-nos un,
de l’altre, ja mai més la vam
poder clissar.



En descórrer les cortinetes
encara hi puc sotjar aquelles
dues figures estimant-se,
recitant-se poesies, ballant
i, rient tot d’un plegat,
com també et puc entrellucar
marxant del meu costat
amb uns ulls humitejats.


Em pregunto com vam deixar
esfumar-se'n aquells sentiments..?


Com no hi vas ser capaç de
desencolar les teves natges
per sobre del seient...?
Com vas injuriar el nostre
amor al davant de tothom..?
Com et vas atrevir a empetitir
tot allò que ens engrandia...?




Cor de naftalina,
deixant essències empudeïdes 
a sobre de les nostres
vestimentes...!






Adela Payá i Prats
              💜