UNA ESTONA AMB TU...

VINCENT VAN GOGH 
(1853-1890)
“ Paisatge amb Parella Passejant i Lluna Creixent ”

                         

UNA ESTONA
AMB TU...!


Al boscam dels teus ulls,
la nit li ha arrencat
la fullaraca enverdida;
en voler-me instaurar
a dintre d’ells, només
hi trobo esplugues
aombrades.


Em perdo als espais
sinistres,
on clams de veus rogalloses
escridassen per tot arreu.


En sortir-me d’aquestes coves,
et contemplo al meu davant,
i, dolçament et pregunto quina
cosa és la que està succeint-te,...?


Com sempre, res no hi dius,
tot ho engoleixis a dintre teu.
La por i els dubtes, sempre
els teus enemics,...!


Avui, totes les espelmes s’han
apagat de cop...!



Uns nins angelicals, se les han
dutes amb ells, per a enllumenar
les llambregades de foscam,
de tots aquells, que ja han decidit donar-se’n per vençuts.


Deixa’m, què per un jorn
t’hi besi les teves pupil·les;
què amb la meva força,
hi pugui inspirar-te de les
tendreses,
què en el teu passat
hi vas deixar escampades
per sobre del llaquim.


Demana’m que torni a reblir
els teus ulls amb els raïms glaucs.








Adela Payá i Prats
             👀