LA TERRA I, NOSALTRES: ELS SEUS FILLS.

SISTEMA PLANETARI SOLAR

                                        

LA TERRA I, NOSALTRES:
ELS SEUS FILLS...!


Amb els braços ben oberts
abraça el globus terraqüi
amb una força desmesurada.


A la deessa Gaia, li han
cenyit un vestit de forrellats,
amb volants de filferros,
i, encara que ella hi plora
desconsolada, el gegant
de les dotze grapes,
riu que riu, sense parar.


La Terra plovisqueja
sense cessar,
i, els seus ruixims omplin
continents ben assecats.



La nostra mare ens demana
el nostre ajut.
Humans, anem amb tot tipus
d’eines i, d’estris
per tal d’arrencar-li'n
els seus cadenats.


L’astre Sol, la consola a tothora,
en treu mocadors de tarongines,
l’eixuga les seves llàgrimes;
la lluna, li’n fa companyia
i, la seva mà li’n dóna;
els estels atemorits, en clissar
a la terra encarcerada,
avisen als guardians dels cels.


S’hi senten trompetes i, llaüts,
cornetes i, tabalots...!


Els firmaments s’hi posen les
seves vestimentes de guerrers;
catapultes de còdols apunten
al centre dels panys de ferralla;
meteorits ben menuts,
esclafeixen a sobre de la gleva,
durant anys i, molts anys.



A la fi el nostre planeta
comença la seva alliberació,
la sang vessada de molts
éssers humans, empenten
a Gaia a lluitar per cadascun
dels seus fills arravatats,
i, com a deessa entorxada
obri i, tanca portalades al
seu antull, segons les seves
decisions....d’anar protegint
a la seva ventrada.


Nosaltres, les criatures
fetes de carn i, d’ossos,
de sentiments i, d’ànimes,
de llum i, de generositats,
de bondats i, de savieses
a mitges, hi estem 
al seu costat.


Ara mateix, confrontem
als diantres del foscam,
què amb llengües glauques
ens parlaven d’esperances
adulterades,
de projectes minvants de vides,
de cossos esquinçats i,
d’experiments devastadors.


Hem de salvar a la nostra
Mare, hem d’aprendre
a defensar-la i, a protegir-la
de tots aquells que atemptin
contra la mateixa creació.


Amb els braços trinxats
caient-li a trossets,
es desenganxa del globus
terraqüis...
Hem vençut al gegant
de les dotze úrpies.



Avui celebrem
el primer jorn de llibertat,
mentre el nostre Sistema
Solar, des de la Via Làctia,
s’hi desplaça a llocs
força espurnejats, a una
velocitat que jamai
imaginaríem.


Ens desgravitem una mica,
lluïm de còrpores més
lleugeres,
i, al nostre voltant,
les malvestats en voler
colpir-nos, es destrueixen,
es desintegren, com si fossin
fumaroles sortint-se’n per les
xemeneies.


Hem recuperat els nostres dons
lladrunyats, ens hem reactivat
els nostres gens, un rere l’altre,
fins i tot, hi podem voletejar
com si fóssim aucells.


Cada vegada hi som més a prop
de casa nostra.








Adela Payá i Prats
               🌏