Llàgrimes Verdes...

SILVIO RODRÍGUEZ.  OJALÁ...!

                                 

Llàgrimes Verdes...

Mocadors de fulles

de pàmpols,

fan l’ús a les llàgrimes

vessades.

Galtes sonrosades,

emmascarades

de la verdor clorofílica,

oxigenen els pòmuls

xopats, ben mullats,

i, uns llavis enllorats,

xarrupen dels calzes

de la tristor.

A la matinada,

boirines grisenques,

pengen dels ceps

entortolligats

grànuls d’esmaragdes,

arreplegats a les conques

d’uns ulls colpidors.

Unes grapes revellides,

en arrencar

i, assaborir els fruits,

al seu cos el fan sentir

com una lluerna,

i, fent giravolts sense

detenir-se’n, cau de tos

a sobre del terregam;

l’exquisidesa de aquell

contingut nigromàntic,

pot sense voler-ho,

iniciar un preludi

d’arravatament de

vides...

Propers vins de llàgrimes

verdes, faran diana

als cors endiablats,

i, durant molt de temps

n’hi hauran collites

de diantres entremaliats,

amorrats a les bocanes

de les ampolles sortilleres.

Adela Payá i Prats