Un amor
enrojolat, on encara
s’hi pot
entrellucar clapejades
sonrosades;
un devessall de
dits de fullaraca
arraconant-se per
tots els
plecs i replecs;
unes estimes
inacabades,
allargassant-se
per tots els
corriols, com
obagues de túniques
obscurides, a les
nits de foscam.
Regalims de
besades, a sobre
de les rajoletes
roges d’aqueix
passeig, han
quedat timbrades
a sobre d’elles
i, en ramblejar
per sobre dels
adoquinats,
molts petons
acaramel·lats
s’hi adhereixen
als meus llambrots.
El nostre amor,
pessics de boques
envermellides,
volent-ne rescatar
en altres
indrets, aquell aroma
de vins
llambrusquers, que només
tots dos plegats,
li’n podíem
retornar els seus
perfums minvats.
Unes estimes
extraviades,
fetes a
dentegades de fruits,
que tanmateix
degotegen
absències de
moixaines;
de llengües
llepant el suc amorosit;
d’abassegades que
a cadascú dels
dos, ens
engoleixen i;
d’un amor que
escridassa
amb úvula
pendulada,
com batall
d’esquela atemorida,
volent-ne
alliberar
les querences
magolades
de tants
entramats de filferros
punxeruts,
encerclant-les...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada