DIÀLEGS AMB LA
FADA DEL VI...!
Glopades de vi blanc;
una fadeta sura a
sobre del líquid esgrogueït.
Em llança petons
des del fons de la copa;
fa despreniments
de moltes butllofes,
i, va canviant-s’hi
d’enagos de tant en
tant.
Ara mateix llueix
de glauc amb galtes
vermelloses i, un singlot
se li escapa de mica en
mica.
Enhorabona,
em murmureja,
i, rodola sense
detenir-se’n;
pots beure tranquil·la
que no deixaré què
m’engoleixis.
Ja me’n vaig, només
volia esmentar-te
una sola cosa:
El teu guardià, el dels
cabells blonds, i rinxolats,
el qual, trepitja pels viaranys
dels somnis i, de les
al·lucinacions, hi serà
al casament de la teva filla.
Sí el descobreixis tindràs
permís per a entrar-hi
al llibre dels prodigis,
sinó l’endevines, una altra
oportunitat se te presentarà
novament al teu davant.
A les serralades, aquell jorn,
sí què el vares esbrinar,
però precisament, ell, encara
no se n’havia atrevit
a fer-te’n cap regal.
Ara viu exhaust, per oferir-te’n
un dels presents més apreciats
per tothom;
n’has d’estar preparada
per a rebre’l i, fer-ne amb ell
el què a tu et plagui.
Malgrat això, en ferir qualsevulla
ànima, et serà arravatat.
Un destí no gaire senzill i,
força complicat:
el què a tu et sembli què n’és
de beneficiós,
potser, a uns altres, els paregui
una mena d’atemptat.
N’hauràs d'assabentar-te’n
de com avenir les forces
benaurades amb les de
ben oposades.
Dit el què t’havia de dir,
ja marxo, pots acabar-te
la teva beguda beneïda amb
els meus sortilegis.
Fins aviat....!
Glopades de vi blanc;
la goja s’ha esvanit..!
Adela Payá i Prats
🥂🍾
