DE TU, NO EXEMPTA...!

DE TU, NO EXEMPTA...!

Les absències,
hi són calaixos buits,
exempts d'epístoles;
vidrieres sense cristalls
de colors, on la llum s'hi ha quedada empresonada;
portons ben barrats,
que han engarjolat
als seus hostes a sobre
de sellons estàtics.

Les absències,
esculpeixen argolles
a l'entorn dels canells;
hi fan orbitar ulls
al voltant
d'un cos inexistent;
clou les parpelles
d'un ésser a punt
de cisellar-se;
hi remena obagues entre
les llums eclipsades.   

Les absències,
modelen figures quebrades,
donen formes als objectes amorfs, tanquen baguls amb claus de nacre; esmorteeixen flors arrupint- les entre pètals trepollats;
clenxina cabells escadussers entre fils de sedalines;
escurça i deté existències, deixant- les en punt mort;
ompli tombes amb codolells i, amb polsim d'ossos construeix cases de polvorons.

Tu, pensant-te exclosa de tu mateixa,
n'has salpat tots els oceans;
n'has patejat cadascuna de les serralades,
t'has enlairat per tots els cels,
a la teva recerca i, en adonar- te,
te n' has vista reflectida en cada essència vital.

N'ets present en el tot i, del tot,
mai, no n'has estat rebutjada.


Adela Payá i Prats
           .😊🌹🦋🌾🐌😘             

VAGABUNDEJANT...!

🌲🌱♥️🐦🐧🐞🌷




VAGABUNDEJANT...!



Hi duc saba a dintre de les venes i de les artèries;
el meu cor n'és un tamboret amb repiqueteigs de joies.

A mesura que hi passin els anys, em surten més arrels vers la Terra i més enfilalls envers els firmaments.

Sóc emplenada de llum solar i, de pedretes d'esmaragdes;
d'alè amb essències de pi i,
d'ombra d'auledes.

El meu consol, avui, escoltar-ne
els refilets dels aucells al meu pas,
i, sentir-ne l'escalfor dels rajolins daurats per sobre del meu cos.


Esquitxar d'ullades tanta formosor em té corpresa;
albiro copsades d'arbredes
que deliren per arrapar-se'n
a les hopalandes celestials,
on a tota mi, em fa vibrar de
tremolors, entre les convulsionades aigües embravides.


Agafada de mans auriques
travesso ponts i túnels,
senderols i vessants;
cada vegada, hi estic més a dalt, des d'on puc  clissar les serres de l'ull del Moro, la serreta, la serra de la Foradà,
la serra d'Ador, el Benicadell, i el Moncabrer.

Em sento immensament feliç, la Mare Natura, em guareix, en té cura de mi, em protegeix, em fa de pare i de mare al mateix temps.

Gràcies...!

 Adela Payá i Prats
                 ♥️🌲🌱🌾🥀🦋🐦              

JÚLIA HI TÉ PORETA DEL PARE NOEL...!

NO T'AMAGUIS....!

EGON SCHIELE

NO T'AMAGUIS....! 

No t'amaguis, amor, 
al darrere de les fulles glauques,
deixa'm veure els teus ulls nívis,
els teus cabells platejats, 
el teu cos de tronc esquinçat; 
les teves nafres a les mans esqueixades,
on el transcurs del temps te n'ha anat besllaurant taques de carabrú; el teu somriure d'ombrel.la; 
la teva pell de cuir; 
i, aquest cor immens 
que l'has fet créixer 
amb petalines roges. 


No t'amaguis, amor,
ens esperin bressols 
amb rodes, 
que ens enduran al voltant 
del món; 
cortinatges de sendal que en descórre'ls ens mostraran paradissos jamai no entrellucats.  Platges jaspiades per cargols de mar, a sobre dels quals, 
ben asseguts, 
ens declararem estrofes d'aigua...  


No t'amaguis, amor,
endintre de les nuvolades, 
ni a les balconades dels estels,
ni despenjat dels raigs assolellats, únicament, has d'enfugir- te 
del teu amagatall i, mostrar-me el teu rostre diamantí.
Vull acaronar- lo i fer- li'n una renglera de petonades,
fins a excavar-ne  
pouets, a les seves galtes. 

Adela Payá i Prats 
🌹🤗😙😍🌾         

COMPRA I VENDA...!

DÉBORA ARANGO

COMPRA I VENDA...!l

Un llaç amb moltes corbes,
força pompós,
embolcallant capses
emplenades de bombons
amb papers daurats.

El mateix rostre corrugat
d'aquell vell que es complau en regalimar cistells reblerts
amb ampolles de vi,
per a totes les seves amants.

Obsequis que volen endolcir-ne boques i, demanar-ne permís als cossets per a sadollar-se'n amb privileges d'hostatge.

Dones al carrer mendicant monedes per a menjar, mentre els embaucadors, se n'aprofiten de les febleses.

Un món que exhibeix mullers als  carrerons,
al darrere de les vidrieres,
als passadissos de la fam,
on els acabalats es gloriegen
amb els privilegis de comprar-ho tot i, de corrompre les innocències.

Fàstic i, vergonya de viure entre ferotges, entre promiscus, que en besllumar-los al lluny, ja el teu cos es recobreix de molsa per tal de protegir-se'n d'ells.   

Homes amb pells de saures, que n' han perdut els sentiments, que només hi viuen per a embrutir-se'n de les seves dolenteries, que han oblidat que la Mare Natural els hi va atorgar més força, per a protegir- ne als més afeblits i, no pas el contrari.

Avergonyida i, força decebuda pels mascles que ens han tocat com a companys.. 

Una tristor ben gran...!

Adela Payá i Prats
😕🤑😜😝🎩

COM UN JONC...!

 COM UN JONC...! 

El teu cos, un jonc,

   que comença a doblegar-se a vora del rierol.

Enllà, esquitxat pels ruixats de les aigües s'hi balandreja suaument. 

Mig ofegat, hi reclama més vida, ja esponjat pel líquid emblavit, ploriqueja la seva existència força escurçada.   

Contempla peixos de colors, algunes pedretes arrodonides;  

la seva tomba, un ventre aigualit, on mai més assolirà ataüllar a la dona que als matins s'hi apropava a recer d'ell.

Asseguda ella, arran de les seves tiges glauques, li acaronava el cossatge de dalt a baix.

El teu cos, un jonc,

que esllangueix de mica en mica, bevent trossets de cels a dintre del flum, acomiadant-se de la seva pròpia existència, desabillant-se de les túniques que en vida el varen cobricelar. 

Cullerades de cristall endolçit; partença en solitud; enyorances per les moixanes d'una mà intrèpida, que al llarg dels matins, intimidava al fervorós vegetal. 

Adela Payá i Prats  

🌾🕸🌞🌟     

NADALS-2018