COM UN JONC...!
El teu cos, un jonc,
que comença a doblegar-se a vora del rierol.
Enllà, esquitxat pels ruixats de les aigües s'hi balandreja suaument.
Mig ofegat, hi reclama més vida, ja esponjat pel líquid emblavit, ploriqueja la seva existència força escurçada.
Contempla peixos de colors, algunes pedretes arrodonides;
la seva tomba, un ventre aigualit, on mai més assolirà ataüllar a la dona que als matins s'hi apropava a recer d'ell.
Asseguda ella, arran de les seves tiges glauques, li acaronava el cossatge de dalt a baix.
El teu cos, un jonc,
que esllangueix de mica en mica, bevent trossets de cels a dintre del flum, acomiadant-se de la seva pròpia existència, desabillant-se de les túniques que en vida el varen cobricelar.
Cullerades de cristall endolçit; partença en solitud; enyorances per les moixanes d'una mà intrèpida, que al llarg dels matins, intimidava al fervorós vegetal.
Adela Payá i Prats
🌾🕸🌞🌟
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada