XERINOLES...!

XERINOLES...!

Un crit de templança;
udols de mussols
arrupits al brancam,
sota una nit estelada;
un plor que t'esgarra
per dintre;
tu, rompuda, entre
vitralls,
paraules sense onades ornant
actes encalmats.

Poemes cremant-se
entre les petalines
de les violetes;
gotes cristal.lines
fent-ne de corol.les
a les flors ploricones.

M'esvaneixo entre les
bromes matinals,
i, em converteixo
en llàgrima de gebrada.

Sóc el calze que arreplega
les teves rancúnies,
algunes injúries
i, bastants enganyifes;
la muller que implora
auxili en el desconsol,
l'abassegadora
de les incerteses

Em desfaig en engrunes,
als llambrots dels ogres que
s'hi endrapen de la meva
escadussera energia.

N'estic desarrapant-me
a poc a poc, enmig de les
floracions, mentre tu,
amb ullades minerals
continuaràs sense menejar
ni la més minima articulació.

Invocaré al contemplat
inmòbil, li'n faré ofrenes
amb perfums de gesmils,
on en apaivagar-se el bleix
dels ciris, als cels em
clissaràs transformada
en globus de foc.

Adela Payá i Prats
🐞💜🦋🎈