UN NÚVOL...

UN NÚVOL...

Un núvol blanc
al teu mur llueix,
arrodonit i sense
musell;
cap xàfec d'aigua;
cap llagrimó
s'hi vessarà a sobre
de la terra.

Un núvol emmudit
sense sonalles
ni aldarulls, que en
uns instants
es dissoldrà i s'esvanirà.

Rosaris de promeses
estavellades, en formes de perles
blanquinoses contra
les llambordes;
insults alentats per
les panotxes de panís,
cloquejant com rellotges
als campanaris,
què a la dona bruna
obligaren a amagar-se
a les conquilles marines.

Un núvol nivi, davalla
a sobre de l'oceà,
camisa d'onades
escumoses s'hi empolaina;
amb ullades de polp
i, glavi de tinta negra,
escorcolla els esculls
dels coralls.

Enllà, hi troba la seva
estimada, ben llangorosa,
a punt de fer-ne
la metamorfosi
de tot el seu cos, des d'on li
neixen pedretes
acolorides d'escarlata.

Espaordit, sé n'adonà què el seu amoret, n'havia pactat amb Neptú, el traspàs de la seva ànima al món dels vitralls i dels miralls.

Adela Payá i Prats
🦑🌾🏖⛅