FERRAN I ÀGUEDA
AL MEU PARE: FERRAN
Ens trobarem pare i xerrarem paraules que ressonin enmig del Cosmos.
Tenim pendent temes de converses; hem de polir les arestes d'aquelles xerinoles.
Trobo a faltar de tu, aquell amor tan estrany, què per tal de voler-me protegir amb mans de polps,
em feies més mal que bé,
encara que tu no té n'adonessis.
Hui per hui, tot està perdonat, t'agraeixo tant a tu, com a la mare, haver-hi disposat d'una llar amb molts germans i, aqueixa casa enmig del camp, que amb tan d'amor cuidaves sempre.
Hortalisses creixent:
tomaques, pebres, albergínies, arbres fruiters de tota mena,
i, eixa tendresa envers la terra,
que de tu, ho he heretat.
Pare, no trigaré gaire en marxar d'ací, no em trobo massa bé,
i, ja saps què he estat a frec de la mort alguna que altra vegada;
als meus gens hi vas inscriure la teva malaltia, que també la pateixo.
Fes- me un raconet en un estel boniquet, dialoguem com no ho vam fer ací, i deixem al descobert, el què ens va impedir avançar com a pare i filla.
T'estimo molt pare...!
A reveure..!
Adela Payá i Prats
🍁😘🌸😍🌻
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada