UN DIA DE PERMÍS

AVUI, QUE FA 13 ANYS QUE VAS MARXAR N'HE VOLGUT ESCRIURE'T AQUEST POEMA.

UN DIA DE PERMÍS

Ballem i no parem,
rodolem al voltant
dels arbres,
i, avui, a tu, et toca
fer-ne uns passets
de dolçainer.

Conta’m a què et
dediquis allà dalt
als firmaments
i, no te n'oblidis que
has de demanar-li
al teu guardià,
un dia de permís..

És hui, dia u
de Desembre...!

T’hem disposat jocs
de ceruli i, menjars
de neules,
encara no n'hem après
els teus gusts del moment.

Recorda que ens vas
dir què a la primera
dècada del teu viatge
estel•lar,
ens sorprendries
amb una visita per sobre
del sabulós.

Hem ornamentat
aquestes oliveres nostres
d’abans,
però que ja no ho són,
amb petits objectes
que tu tant t’estimaves
ací a la Terra.

Del brancam hem penjat
alguns poemes teus
sargits amb cordills de fullam,
també aquell rellotge antic
amb el seu cadenat,
la ploma amb vestit
de lleopard i, la teva pipa
d’antany, que encara desprèn
eixa flaire a tabac endolcit.

De les tiges més tendres
n’hi han suspesos
els nostres anells argentats
ja ben rovellats i força
esllenegats,
els vam tallar, ho recordes..? 

de tan grossos
que s’hi van fer els nostres dits
i, encara que els he volgut
enllustrar, han restat una mica
ensutzeïts.

Només ens hi queda engegar
la música i, fer sonar
la teva composició més preuada:
<les Variacions Goldberg>
de Johann Sebastian Bach.
Així que ja podem
fer-ne giravolts,
i, a cada revolta arrodonida
ens detindrem,
on un poema teu recitarem
fins que la nit
acluqui els seus ulls
mentre tu et dilueixis de nou,
al teu airecel de caramel.

T’esperarem
fins a dintre de deu anys més
sí, ben bé, seguim
hostatjant aquest planeta
i, un altre festí
et prepararem,
aquesta vegada amb
castells de focs,
garlandes de tots els colors
i, un esclafit de mascletades.

Ballem i no parem,
rodolem al voltant
dels arbres,
i, avui, a tu, et toca
fer-ne uns passets
de dolçainer...



Adela Payá i Prats.
Imatge: Adela P. Prats