TRESQUERES
ESPORUGUIDES...!
N'has xafigat camins
arenosos,
i, al bell mig d'ells,
llambrots entreoberts
t'han engolit a pler.
Com eruga de cavorca
n'has viscut soterrat
a les esplugues de la por,
on ara amb ales de temences, aleteges amb ulls embenats.
Te n'has extraviat del teu viaró
i tot llangorós ploriqueges llagrimons de sauló.
Bufarades de solitud
t'hi acompanyen.
A l'amor, no li'n vas fer costat i, malvius com un sacrificat,
clavat per sobre d'una creu, esperant les últimes alenades
abans de la mort.
Somrius amb llavis de cartró i,
ni tan sols pots donar-li'n sentit
a les paraules pronunciades. Quequeges amb sons espicassats.
Te'n vas sortir de l'ou amb males puses, i segueixes covant- les amb pell fiblada;
corcons de molsa colrada et consumeixen de mica en mica.
En adonar-te, mendicaràs culleradetes d'estimes,
pessics de dits acaronadors, llambregades amorosides,
i allò que hi vas menysprear, aleshores, deleraràs per
arrabasar-lo tot.
Adela Payá i Prats
👫💑♥️🌻💕
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada