EQUÍVOCS...?

EQUÍVOCS...?

Potser, mai, no t'he trobat;
ara andarejo amb peus
encerclats pels filferros
que el pas del temps
va afegint- nos a tots,
any rere any, de més i més
calabrots.

Segur que alguna vegada
ens vam encreuar camí de
l'escola, o vam ballar en una
roda de nois i noies,
o s'hi vam asseure, un a racer
de l'altre, al cine, o vam fer
junts alguna excursió,
o tal vegada no t'hi vas fer
present a la meva vida.

Qui sap, sí vam deixar
empremtes o petjades
de les nostres dues
figures junyides en aquest
formós planeta.

Vaig néixer per a estimar de
veritat i, ho vaig fer amb totes
les meves energies, però jamai
no m'hi vaig sentir volguda.

Potser, mai, no t'he trobat,
i, és força complicat viure
reflectint- se en miralls
què cap cosa no et retornin,
ni tan sols la teva pròpia
imatge.

Alguns espills, fins i tot,
es poden engolir el teu
reflex i, quan et decideixis
a trencar les llunes, de sobte,
t'albires en cada trosset
espatllat. Refulgeixes en
la soledat.

He empaitat l'amor per
moltes tresqueres i,
raconades;
en mirades enfonsades i,
emplenades de guspires;
en ulls perduts a  l'infinit
i, en ulls massa plens
d'andromines;
però ara mateix, me n'adono
que no n'he conegut l'autenticitat
de les estimes.

Em vaig distreure i molt,
em vaig confondre d'ànima,
i, ja dubto per on he de cercar- la;
no em queda molt, per hissar- me
d'aquest planeta i, tristament
al davant de la Font Originària
dels mons, n'hauré de  professar
que no hi vaig encalçar a la meva
flama bessona,
que capficada en acuitar- la,
em desfeia entre
braços aliens, els quals només
m'estrenyien de tant en tant,
però en cap moment no hi van
assolir que em sentís estimada.

N' hauré perdut els meus receptors
per a assabentar-me de quin significat
hi pugui contenir- ne la paraula Amor....?


Adela Payá i Prats
💜😚💍🎩