AUTOENGANY...!

AUTOENGANY...!

Pensava que era ell;
se'l va creure de tot cor,
s'hi va atrevir a confiar
amb l'home escollit,
i, li'n va mostrar
les seves febleses
a dretcient que ja intuïa
que no se n'aprofitaria
d'ella;
que no reafirmaria
la seva força.

Malgrat les seves creences,
s'hi va enganyar,
la va trair en camps de blat,
en cadafals teatrers,
entaforant-la a d'ella
als enclotats
de les indiferències;
la va cobrir de llacor i d'aigua,
on a l'interior d'una àmfora
la va llançar a la Mar.

Reblit amb els enfilalls dels
oblits, hi va escorcollar unes
altres tribulacions, què el
pogueren reconèixer com
ésser excel.lit.

Ni una mà va estiregassar
per a recompondre les seves
destrosses i, en comptes
de lluitar per les estimes,
s'hi va capficar per ser-ne   
destructor de les aliances
pactades.

Pensava que era ell;
se'l va creure de tot cor,
mentre l'home rude,
faria en miquetes
totes les rajoletes que junts
hi varen recrear amb
pinzellades de molts colors.

S'ensenyorava en actes
solidaris, fent-ne el paper de bo,
no volia adonar-se de les
nafres infringides cruelment
a  l'ànima d'una muller,
des de la qual, hi rajaven
càntics de sirenes al fons de l'oceà.

Segrestada entre esculls de
coral.lines, s'hi preguntava
com havia estat tan encegada
com a confondre l'amor
per la buidor instaurada en
un cos de cyborg.

Adela Payá i Prats
🙄😶😥💜