A TONI, EL MEU GERMÀ...!
Als set anys, germà Toni,
ja et varen posar als meus braços i, aleshores, em sentia com
una petita mareta..
Com ploraves, germanet,
nin esprimatxat;
quantes nits t'hi vaig acompanyar amb melodies de llagrimons.
Em vas fer patir tant,...!
No volies menjar, ni dormir, miraves el món amb ulls d'espantalls i, et va costar
parlar i, andarejar..
Et cantava moltes cançons de bressol que m'inventava,
et gronxava de seguit i,
al pare i a la mare els hi preguntava:
oi, que no es morirà...?
Fins que un jorn, de sobte,
hi vas somriure de cop;
Oi, quina joia veure't amb ullades resplendents;
començaves a voler-te arrapar- hi
a la Terra i, t'esforçaves
per obrir-ne la boca i, xuclar-ne el biberó.
Quan tornava de l'escola el primer que feia era anar-hi a veure't.
Vas sobreviure a qualsevulla mala predicció,
vas lluitar per tirar-ne endavant
i, any rere any, n'havies après a confrontar qualsevol obstacle.
Em sentia tan feliç per tu, que mai no ho sabràs...!
Adela Payá i Prats
🙃👫💑💕♥️🌏
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada