EL MEU ESCENARI...!
Te n'adonis què el
temps s'escurça,
i, és tal el cansanci
per tantes coses,
què et deixis dur
dolçament com fulla
enrogida a la tardor.
Ja ni demanis temps
per a res, que sigui el
què hagi de ser;
des que vares néixer
ja et programaren
per a no poder decidir- ne
sobre la teva pròpia
existència, fins i tot,
escrigueren lleis per
a corraborar- ho.
Caps amb ulls de gripau,
al darrere dels finestrons
i, dels portons observen
les seves millors trapelleries,
demanen clemència
i, consideració vers ells,
però arremeten contra
les innocències i les
mansuetuts.
Un Sol matiner t'acarona
les galtes, t'abraces als
seus raigs llumeners,
segueixes sense demanar-ne
cap cosa;
avui, un altre jorn de més,
mentre tota tu, et converteixis
en arbre, per uns instants.
No vols ser-hi aurora amb
peus de gebre;
ni lluïssor de rajoletes trencades,
tampoc veu encisadora,
ni arpa simulant onades escumoses,
tan sols, vols ser- hi tu mateixa,
ajuntant totes les parts de tu,
escindides en unes altres
densitats.
A l'últim home, que vas voler
estimar, de dintre dels seus
musells et va mostrar el
cap de Medusa, i tan espantada
hi vas restar que per on miris
només veus que serps.
Adela Payá i Prats
🥀🌻☺😚♥️🌿
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada