FUMAROLES....!

FUMAROLES....!

Són passes que s'allargassen,
que grimpen muntanyes
amb desitjos de voletejar
per les valls d'obsidiana.

Són mirades incandescents,
que volen enllumenar- ho tot
i recórrer camins de foscor
on poder ornamentar-los d'or.

És el teu cor de plom, cada
vegada més feixuc, que no
content amb les seves proeses,
s'engalana de gargot llampegejat

N'és la dèria per cercar ciris
què a tothora fumegen pels
cels, fent- ne pregaries que
et puguin dur d'immediat pels
núvols.

Aquella mancança de dolcesa,
t'ha raspallat la pell de ronxes
envermellides, i en sotjar- te
m'has semblat un llantermó
encès.


Al món demanis clemència
quan has reblit el teu carcaix
de més i més fletxes,
quan has fet creure el que
no n'era;
quan abillat de vestidures
perlades, hi amagaves al
teu dessota, un cor
de xocolatines.

Fumaroles de teixit
emmaranyat,
confonent- se amb les
nuvolades, que s'empolainen
de llaçades i, de ganxets;
el teu hàlit vaporós les
hi va anar trenant
a poc a poc, els seus
tirabuixons cargolats.




Adela Payá i Prats
🌞♥️🌿🎈🌾