VINE...!

VINE...!

VINE...!

No t'amoïnis,
no cal la gelosia,
ni fer aflorir eixes
dagues afuades.

Per què has d'expressar
el contrari del què
duus escrit a dintre
del cor...?

VINE...!

No tens que viure
més mentides,
no veus què a l'únic
que fereixes només
és a tu.

T'has entossudit per
arraulir-te entre
cavorques,
amagant sentiments
als clots de la terra,
assolint papers maldestres,
què la teva ànima de ben lluny avorreix.

VINE...!

Deixa'm què t'abraci,
què et faci petons de mel,
tan sols et demano
uns instants, després
esfuma't....!

Siguis lleixiu, salfumant,
bomba atòmica, verí
inquietant, però amb mi
hi siguis dolç i, amorosit,
tanca amb clau i forrellat
les teves argúcies, perquè
abans que vulguis posar- les
en acció, jo, ja ho sabré..

VINE...!

No vull bijuteria ni gemmes
precioses, tampoc et demano
un temps enllaunat,
ni un espai limitant,
volia sentir- ne per una estona
qui vam ser tu i jo
quan ens coneguérem.

Adela Payá i Prats
💜🦋🎶🌹🍃🍂