UN FORAT AL CEL...
Se n'ha oberta una vidriera
al cel, des d'on vaig arrencant garlandes de moltes coloraines.
Somriures de nens s'hi aboquin als ventanals cèlics,
em fan petons amb llavis de corets.
Projectils d'estels dibuixen a la Terra, contorns llampants i, una llengüa gegantina escup flames virolades.
Ell, l'inconegut, l'innombrable, roman a l'interior d'un globus clapejat de moradenc;
voleteja pels ventijols,
segueix entortolligat
com un cargol, a dintre del seu cascaró.
S'hi amaga endinsat en
bombolles de sabó,
amb bigotis escumats i,
ulls llorejats;
diluït entre babes nívies,
s'hi confon amb les llimagues.
A l'altre costat de l'èter,
aquells que ens ataüllen
de tant en tant, hi ploriquegen llagrimons de color bru.
A trenc d'alba, encenen torxes flavescents,
enllumenen rostres afligits, mitiguen sofriments en demesia, treuen mocadors de núvols alabastrins,
per tal de conjugar-se'n amb els nostres degotalls.
Adela Payá i Prats
😘😙🎆🎈✨
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada