EGON SCHIELE
NO T'AMAGUIS....!
No t'amaguis, amor,
al darrere de les fulles glauques,
deixa'm veure els teus ulls nívis,
els teus cabells platejats,
el teu cos de tronc esquinçat;
les teves nafres a les mans esqueixades,
on el transcurs del temps te n'ha anat besllaurant taques de carabrú; el teu somriure d'ombrel.la;
la teva pell de cuir;
i, aquest cor immens
que l'has fet créixer
amb petalines roges.
No t'amaguis, amor,
ens esperin bressols
amb rodes,
que ens enduran al voltant
del món;
cortinatges de sendal que en descórre'ls ens mostraran paradissos jamai no entrellucats. Platges jaspiades per cargols de mar, a sobre dels quals,
ben asseguts,
ens declararem estrofes d'aigua...
No t'amaguis, amor,
endintre de les nuvolades,
ni a les balconades dels estels,
ni despenjat dels raigs assolellats, únicament, has d'enfugir- te
del teu amagatall i, mostrar-me el teu rostre diamantí.
Vull acaronar- lo i fer- li'n una renglera de petonades,
fins a excavar-ne
pouets, a les seves galtes.
Adela Payá i Prats
🌹🤗😙😍🌾
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada