OBSTINACIÓ PER NO SER-HI...!

OBSTINACIÓ PER
NO SER-HI...!

Quantes pedretes
d'estalactites
recorregueren
els teus pòmuls,
a totes elles
les mossegaria
amb ànsia vampírica.

Clotets excavats
regalimant vida;
solcs a les pellofes
volent-ne ser aprofundides
pels misteris dels
meus ullals esfilagarsats.

Quantes eleccions
maldestres al llarg
dels senderols
et confonguessin
fins al punt
d'exposar-te'n al davant
de tots plegats,
et farien exhibidor
de les teves ninetes,
de les teves escates i,
d'aquells bonys que com
fongs, besllaurarien
el teu rostre de grumolls
infecunds.

Malgrat la manca de
saviesa, hagués inoculat
als porus de la teva pell:
petits corets de roselles,
i, algunes fletxes porpres.

No pas, hi hagués xuclat
ni un mililitre de la teva
sang, potser de color
exultant.

Quantes exfoliacions
de la teva ànima hi
haguessis abandonat
al llarg dels teus viaranys,
per tal de complaure
als teus botxins,
hagués fet l'impossible per
a retornar-te-les.

Quantes exposicions com
gerro emplenat de flors
mústigues,
haguessis d'actuar
una i altra vegada, per tal
de ser-ne coneixedor
de que només, tu,
hi series per a tu mateix,
el gran desconegut, n'hauria enllumenant el teu seny.

Ni es necessiten ídols
i, menys encara delectar-se
per ser-ne idolatrat.
En reconèixer qui és un,
ja n'és una gran descoberta;
els altres, només podrien entelar-te el teu esguard.





Adela Payá i  Prats
♥️⏰🎷🔮