ESBARJO DE NINS...!

ESBARJO DE NINS...!

Amb ninots allargassats
i sense pèls,... ben calbs,
hi somniava quan
en duien als cellers de la
Mare Terra, on sotjava algunes
quantes barbàries..

Amb nins de plàstic què
es deien < Mustafà>
el pare ens omplia la casa,
mentre ens cantava una
cançoneta. Mai hi vaig
comprendre aqueixa dèria
per fer-ne sonar xiulets
en prèmer la panxeta de
les joguines.

Durant alguns anys, hi vaig
conèixer perotets humans,
què en donar-los corda en
feien reverències amunt i
a vall, envers els panxuts,
sense haver de detenir-se'n.

Uns quants només desitjaven
regals, altres, alguns premis,
i, els més vanitosos es
delectaven per lluir-ne de sovint
com fanal engegat.


Però el pitjor de tots, hi va ser
el monyicot de les paraules
mutants. Cada jorn et deia
mots contradictoris, expressava
idees oposades, pensaments
que es gratinyaven de conceptes
contraposats, on podìes restar
ben boja.


Potser patia un trastorn de la
personalitat, on la més colpidora
hi volia a tothora, ser-ne adorada
de formes i, de maneres diferents.

Are em prenc un lleu descans,
no m'abelleix continuar amb
aquest joc pervers i, encara
que sé què n'hauria d'ésser més
tractable, em reservo el dret
de la incomunicació, per un llarg
període de temps.

Avui, al carrer: desfilada de
petits robots, imitant insectes
amb incorporació de nanopartícules;
en sortir de casa: nano fiblada
i ves a saber quina cosa estranya
ens podrien injectar...?







Adela Payá i Prats
🐽🐾🎈😣😲👿