ON S'Hi ESTATJA LA DOLÇOR...?

ON S'Hi ESTATJA LA
DOLÇOR...? 

On s'hi estatja la dolçor
quan mans embrutides
arrapen pells impol.lutes?

Cadascuna de les tendreses
oblidades, recobren vida a les
murades de les catedrals,

als castells i, a les torres;
a les esglèsies, a les cases
rurals i, a les esplugues.

Inspiracions d'innocències
tenyeixen amb pigments
policromats els quadres
més formosos.

Paisatges
aquàtics, on els nenúfars
s'assemblin a rostres de nadons..

Pluges amb ventisques,
imiten llàgrimes d'essers
colpits per les violències.

Homes que massacren  vides,
s'hi plauen tediosament, pels quefers
d'inundar els espais de temences. 

La vida cruspida per boques
negres, ..forats als cels,
llunes de cautxú i, estels amb
formes de dendrites.

Interconnexió
neuronal, sinapsi còsmica, mentre
els humans, hi dansem escrostonats.

Exposats i arrenglerats, uns al costat
dels altres, on a la fira hi fem de diana
a les boles llançades pels botxins.

On s'hi estatja la dolçor
quan una munió d'encaputxats
deliren per tacar-ho tot de betum?

Mirades buides ens parlen de cossos
desnonats, on les ànimes voletegen
amb plomes d'aus rapinyaires.






Adela Payá i Prats
😚🌞🌟🌜