OBRINT EL PORTELL..!
Potser, s'hi hagi
atragantat amb les
raspes d'un peix
relliscós,
enclavats els seus
fiblons, al llarg de la
seva gargamella.
Un petit xilòfon hi rau
de cop, a la gola, on
s'hi escolten
borbolleigs d'escurçades
cançonetes, en davallar
els ruixats salivals i,..
.. mentrimentres
aquell ésser, enraona
que morirà ofegat.
Ella,
li esgarrapa la camisa i
l'acarona suaument
el seu pitram amb colpets
mesurats.
Potser, s'hi hagi estremit
entre convulsions accelerades,
en fer tastets de pells pinzellades
amb julivert de galàpet;
enllà, tot espatarrat
a sobre de les llambordes,
se n'ha emblavit,
i, en un somni força aprofundit
fa petjades, camí dels estels.
Ella, amb serenitat li n'obri
els seus llambrots, omplint- los
d'aire amb esbufecs compassats.
Amb ninetes dilatades els
seus ulls s'hi capgirin envers
els buits i les absences.
Potser, ja ha emprés el seu
viatge etèric a unes altres
realitats. Roman esgotat
de perdre's per les tresqueres
de les frivolitats, on ara, entossudit
per l'escalfor d'una llar xardorosa,
s'hi deixa traslladar lleument
a uns altres regnes.
Adela Payá i Prats
🎈🎶🌹😘
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada