DEIXA'M....!

MARC CHAGALL

 

DEIXA'M....!

Deixa'm que et dugui
pels camins on en
xafigar- los, s'encenen
llums de molts colors.

Et mostraré aquells arbres
cantaires, on en estiregassar
segons que fulles, entonen
solfejades diferents.

Deixa'm sentir els batecs
del teu cor i, gravar de robíns
el meu nom a sobre d'ell.

Què les teves artèries i, venes
em cantussegen ben a dintre teu,
fins a fer-ne florir a la teva pell,
tatuatges amb els nostres rostres
superposats.


Agafem-nos-en de les mans i,
explorem junts el rierol;
dibuixem petjades cristal.lines
als corrents embravits
i, arrossegem-nos-en pels
rosaris dels codolells.

Deixa'm que t'òmpliga les
teves galtes de molts petons,
i, et faci rínxols als cabells
entre els meus dits juganers.

Hi vull sil.labejar el teu
nom al compàs dels revoloteigs
de les airines;
quan sorti de la llar, al matí,
esmentar- te: fins ara i, al retornar
a la nit, murmurar- te : fins sempre.

No ens abandonem, a meitat
dels viaranys i, que les nostres
mans no s'atreveixin a fer-ne
patacades, ni les nostres cames
cops de peu, menys encara, que
les nostres llengües no
inventen vocabularis ofensius.


Deixa'm que tots dos plegats,
s'ensenyem a estimar- nos- en
cada vegada amb més força i, amb
més passió;
on els nostres esguards hi siguin
com dos imants,
i, els  nostres cossos com dos
<Sols> agermanats, girant  a l'entorn de la mateixa el.líptica.





Adela Payá i Prats
🌹😙💥