LLUNY DE LA VIDA I, ARRAN DEL COR...!

LLUNY DE LA VIDA
I, ARRAN DEL COR...!

Allunyada de la meva
vida, hi visc a sobre
d'esglaons d'ivori, on
de tant en tant,
he d'aturar- me
per albirar els paisatges
oblidats.

Tants lligams nuats i,
desnuats alhora;
un caramull d'accions
i, d'efectes altisonants;
un anar cobrint de vels
tot allò que no vol ser- ne
exposat al davant de ningú.

Vivències que mai no haguessis
volgut tenir- ne, t'omplin
per dintre de moltes preguntes,
que tanmateix, et dirigeixen
pels senderols dels exiliats.

Experiències mentals, però
amb la negació d'expressar- ne
els sentiments, ens han llançat
als abismes del desconeixement.

Allunyada de la meva pròpia
vida, hi visc a sobre de penyals
isolats, on des d'allà dalt
me n'adono dels sense sentits,
als quals n'hem arribat cegament,
com somnàmbuls a les nits.

Retalls de somnieigs, s'hi fan
evidents, mentre nosaltres
potser, hi som en un altre indret,
malgrat què ja el cansanci
s'instaura a dintre nostre, car desitges
per tostemps, iniciar l'obertura
dels ulls de l'ànima.

Adela Payá i Prats
🤔🎈🦋🌾